L’habitatge no és un luxe. L’Estat espanyol retalla el dret a l’habitatge a Catalunya.
L’emergència habitacional
Un dels efectes de la pandèmia per la covid19 ha estat l’augment de situacions de pobresa i exclusió, incrementant així les dificultats que ja es
donaven prèviament a la pandèmia per pagar rendes i hipoteques, amb el conseqüent augment escandalós de desnonaments.
Un 40% de les llars catalanes han de realitzar un sobreesforç per tal de pagar la quota mensual de lloguer. És un dels valors més elevats de la Unió Europea, 15 punts percentuals per damunt de la mitjana. Gairebé el 70% dels llogaters i llogateres de Catalunya es concentren en les rendes més baixes, i arriben a destinar entre un 50 i un 60% dels seus ingressos al pagament del lloguer.
Segons les dades de setembre del 2020, 141.000 persones van sol·licitar accés a habitatge de protecció social, una xifra molt superior a la mateixa època del 2015, quan ho van demanar 40.000. Només l’1,6 % del parc d’habitatge català es destina a lloguer social, quan a països com Holanda, el percentatge és del 30. La mitjana europea és del 15%.
A Barcelona. El preu del lloguer ha pujat un 38 % en els últims cinc anys i se situa en 949 euros al mes de mitjana. De fet, el 65 % dels desnonaments a Catalunya són per impagament de lloguer. En el cas de l’obra nova, el 2018 el preu es va enfilar fins als 658.000 euros de mitjana, un 33 % més que l’any anterior. Tot i així, es calcula que hi ha entorn de 13.000 pisos buits. Les mesures per compensar aquesta situació, com el pla per ampliar la durada dels contractes i limitar els preus del lloguer; el dret de compra preferent de l’Ajuntament, o la imposició als promotors de destinar un 30 % de les promocions a l’habitatge social, que actualment només suposa un 2 % del parc total de la ciutat, semblen lluny de fer notar els efectes que pot tenir sobre el mercat.
Fonts: Beteve
PER GARANTIR L’EXERCI DEL DRET A L’HABITATGE
- reducció i limitació dels preus de lloguer ( aconseguit amb la llei 11/2020, tombada pel TC espanyol febrer 2022)
- parc públic d’habitatge destinat al lloguer social a nivell europeu
- compliment de la Llei 24/2015 i la llei 1/2022 obligant bancs, fons voltors, particulars multipropietaris, etc. a oferir lloguers socials a dones en situació d’exclusió o que la societat discrimina
- la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta: cancel·lació de totes les multes i expedients oberts per accions de protesta davant un desnonament
- compliment de la llei d’empadronament
- aturar els desnonaments
- habitatges buits provinents de bancs i caixes rescatades amb diners públics s’han de destinar a lloguers social
La lluita per un lloguer just. Sindicat de llogaters i llogateres de Catalunya
Moltes famílies catalanes destinen més del 50% dels ingressos a pagar el lloguer, quan les recomanacions internacionals parlen de no dedicar més del 30% a l’habitatge incloent els subministraments bàsics.
Del 2013 al 2019 el preu del lloguer ha pujat un 43,6% a Barcelona ciutat, un 39,9% a la regió metropolitana i un 35,6% a Catalunya, situant-se segons els preus mitjans del Registre de fiances de l’INCASÒL en 979 euros a la capital catalana, 844 euros a la regió metropolitana, i en 735 euros a Catalunya. El 2019, el 65% dels llançaments de desnonaments eren per lloguers a Catalunya. A ciutats com Barcelona, el 85%. (Font: Sindicat Llogaters).
Les darreres dades sobre salaris a la ciutat de Barcelona, de l’any 2018, indiquen que el 25,9% de les persones assalariades eren mileuristes, mentre que el preu mitjà del lloguer se situava en 930 euros. Segons l’Observatori d’Emancipació Juvenil, el percentatge del salari que un jove ha de destinar a llogar un habitatge a preu de mercat s’ha situat en un 119,7% a Catalunya el 2019.
El setembre del 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Proposició de Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, coneguda com a la llei de regulació dels preus del lloguer, llei 11/2020. L’objectiu: limitar i abaixar els preus dels lloguers a Catalunya, a partir del Codi Civil. Una proposta sorgida de la feina del Sindicat de Llogaters, treballant amb diferents conselleries del govern per donar forma de proposició de llei i aconseguint un ampli suport social amb més de 4.000 organitzacions, entre elles l’ANC.
El Partit Popular i el govern espanyol van presentar recursos d’inconstitucionalitat i ara el TC ha dictat sentència tombant la llei 11/2020.
La llei va aturar les pujades de preu sense fre i l’angoixa pel venciment dels contractes. Més de 160.000 famílies han signat contractes de lloguer amb els preus regulats.
Un cop més, els tribunals espanyols tomben una llei del Parlament de Catalunya i una llei justa i necessària que significava un pas per garantir el dret a l’habitatge. El desplegament de la llei tenia mancances. No va desplegar el règim sancionador davant incompliments de la llei, abusos de fons voltor i de grans propietaris.
Tot el suport #laregulaciónoestoca
